Aportacions al procés participatiu sobre el Model d’Educació Afectivosexual impulsat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Català
Aportacions al procés participatiu sobre el Model d’Educació Afectivosexual impulsat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Des de Docents Feministes per la Coeducació (DoFemCo) i Feministes de Catalunya agraïm l’obertura d’aquest procés participatiu impulsat per la Generalitat per repensar i millorar l’Educació Afectivosexual (EAS) en el sistema educatiu català.
Considerem aquesta iniciativa una oportunitat necessària i valuosa per reconstruir un marc pedagògic fonamentat en la igualtat real entre dones i homes, després d’uns anys en què molts dels continguts i tallers oferts als centres educatius a l’alumnat, el professorat i les famílies han derivat cap a propostes deslligades de la coeducació feminista i mancades de base científica i ètica. Aquest procés de repensar és encara més important perquè hem assistit a la irrupció de programes que, sota el paraigua de la Coeducació, el feminisme, la diversitat o la inclusió introdueixen postulats postmoderns i queer que confonen la formació afectivosexual amb la promoció de la ideologia de la identitat de gènere i la banalització del consentiment, la pornografia i la prostitució, en detriment de l’educació per a la igualtat i la prevenció de la violència sexual.
És per això que DoFemCo – associació d’àmbit estatal i l’única internacional de docents de totes les etapes educatives dedicada a la recerca, la formació i la implementació de la coeducació feminista- i Feministes de Catalunya -l’associació feminista més gran de Catalunya i amb un equip d’investigació expert- presentem a continuació un conjunt de propostes i recursos essencials per introduir en aquest procés de millora del contingut del model d’Educació Afectivosexual que proposa el Departament.
Context actual i diferències entre ESI i EAS
La problemàtica actual de l’educació afectivosexual (EAS) als centres educatius coincideix amb un augment alarmant de la violència sexual i del consum de pornografia a edats cada vegada més joves (Ministerio del Interior, 2024). Aquesta realitat ha actualitzat el debat sobre la necessitat d’abordar la sexualitat des d’una perspectiva coeducativa i feminista, però la major part dels programes i tallers oferts als centres mostren mancances greus i tergiversacions conceptuals que n’obstaculitzen els objectius. Històricament, l’educació sexual s’havia orientat a la prevenció de malalties de transmissió sexual i embarassos adolescents, però el context actual d’hipersexualització i erotització de la violència exigeix un replantejament integral del model educatiu.
Reclamar “més educació sexual” sense definir-ne el contingut, l’enfocament ni els límits resulta avui problemàtic, especialment quan proliferen programes basats en la denominada Educació Sexual Integral (ESI), impulsada per organismes internacionals i centrada en el “dret al plaer” i la “diversitat sexual i de gènere” sense consideració per l’edat ni pel desenvolupament maduratiu. La diferència fonamental entre l’Educació Sexual Integral (ESI) i l’Educació Afectivosexual (EAS) rau en els seus fonaments ideològics, objectius i enfocaments pedagògics. L’ESI, es presenta com un model basat en els drets humans, però parteix conceptualment de la denominada “diversitat sexual i de gènere” i del “dret al plaer” sense establir límits vinculats a l’edat de consentiment ni al desenvolupament maduratiu dels infants i adolescents. En canvi, l’EAS, des d’una perspectiva feminista i coeducativa, entén la sexualitat com una dimensió inseparable de l’educació per a la igualtat i del desenvolupament afectiu saludable, fonamentada en la reciprocitat, el respecte i la protecció davant de les interferències de la cultura pornogràfica i la hipersexualització. Mentre, a la pràctica els continguts de l’ESI tendeixen a deslligar la sexualitat de la seva dimensió afectiva i relacional, separant els “cossos” de les persones, l’EAS reivindica una educació que promogui relacions lliures de violència i subordinació, garantint el benestar i la maduresa emocional de l’alumnat (Ahufinger & Carrasco, 2025).
Taula comparativa entre ESI i EAS a partir de l’anàlisi documental i de la recerca empírica assistint a cursos i tallers a l’alumnat, el professorat i les famílies impartits per les entitats queer:
| “Educació Sexual Integral” (queer) | Educació Afectivosexual (feminista) |
|---|---|
| El porno és ficció i pot educar, hi ha “porno feminista”, serveix per sortir de la rutina sexual. | El porno és violència sexual filmada, crea addicció i afecta negativament el còrtex prefrontal i la capacitat d’empatitzar. |
| El sexe no és binari, sinó un espectre, cal explorar quina és la pròpia identitat de gènere i el sexe sentit de cada persona | L’Educació Afectivosexual és indissociable de l’educació per a la igualtat entre dones i homes i la protecció de la infància. |
| Encaixar les persones en heterosexuals o homosexuals és una “cotilla repressiva”; els genitals i els aparells reproductors no ens converteixen en només homes o dones, només hi ha cossos que es relacionen (menstruants, gestants, inseminants, etc.). | Cal informar i dialogar, des de l’acompanyament responsable, el procés de redescoberta del propi cos a la pubertat en les noies i els nois, fent atenció als processos i ritmes individuals, i desterrant els tabús i els prejudicis sobre les diferents orientacions sexuals. |
| Tothom té sexualitat des de la infància i cal aprendre a descobrir allò que proporciona plaer, experimentant entre iguals des d’edats primerenques. | Cal fer atenció a les etapes maduratives de la sexualitat sense barrejar-les, i acompanyar els processos de descoberta del propi cos des de la infància. |
| Cal democratitzar la sexualitat. Que hi hagi una edat de consentiment limita el “dret al plaer” de totes les persones. | Cal ensenyar a identificar interferències inapropiades per part d’altres (abusos) i estratègies de captació pornogràfica. Només hi pot haver consentiment real quan hi ha desig, però mai entre persones en posicions desiguals i mai per agradar. |
| Les persones amb discapacitat tenen “dret a l’assistència sexual” com una feina que ofereix un servei remunerat. | La sexualitat és una font de plaer i de salut, i ha d’estar basada en el desig, el respecte, la reciprocitat i la responsabilitat envers les persones amb qui ens relacionem. |
| La prostitució és una feina com qualsevol altra, és “treball sexual” i “sexualitat dissident” contra “imposicions moralistes”. | La pornografia i la prostitució son violència sexual, formen part del mateix negoci criminal i son incompatibles amb la igualtat entre dones i homes. Intenten captar nois com a consumidors i noies com objectes de consum. |
| Sentir “atracció sexual per menors” (Minor Attracted People) s’hauria de considerar una orientació sexual més. | L’atracció sexual envers els i les menors no és una orientació sexual més, és pederastia i és un delicte. |
| Les pràctiques BDSM es basen en acords entre les persones que hi participen lliurement. | Les pràctiques BDSM que es veuen al porno s’intenten replicar entre adolescents i joves amb conseqüències greus per a la salut, sobretot per les noies. |
| La sexualitat no ha d’estar vinculada a la reproducció, la reproducció humana es pot dur a terme de forma diversa. Es considera que “la gestació subrogada” és una forma de diversitat reproductiva que es pot fer de forma altruista. | La sexualitat no ha d’estar vinculada a la reproducció. Cal conèixer els drets sexuals i reproductius, mètodes de contracepció i tècniques de reproducció assistida, que no es poden basar mai en l’explotació de les dones (p.ex. els ventres de lloguer és explotació reproductiva). |
Índex de propostes i recursos
- Document de trenta punts clau per al procés participatiu sobre Educació Afectivosexual
- Proposta de com treballar la EAS des de la coeducació i la perspectiva feminista (La pràctica docent coeducativa: trajectòria, reptes i recursos, per Dra. Hidalgo-Urtiaga; editat per la Universitat Oberta de Catalunya). Veure pàgines 27 a 32.
- Checklist d’observació (Guia per a l’observació i implementació de pràctiques coeducatives en contextos escolars, per Dra. Aznar-Martínez i Dra. Ahufinger; editat per la Universitat Oberta de Catalunya). Veure pàgines 17 a 20.
- Proposta de taller per a l’alumnat d’ESO: “Perquè el porno perjudica a tohom” (ppt)
- Article científic “¿Por qué el porno perjudica a todo el mundo? Lecciones de un taller con estudiantes de ESO”, de la Dra. Nadia Ahufinger i la Dra. Silvia Carrasco, en premsa i que serà publicat al número especial sobre Educació Afectivosexual de gener 2026 a Atlánticas. Revista Internacional de Estudios Feministas, Universitat de la Coruña, dirigida per la Dra. Rosa Cobo.
- Document d’anàlisi exhaustiva de la Guia núm. 4 sobre sexualitat per a noies joves titulada “Sexualidad. Cuerpos, identidades y orientaciones” de l’Institut Canari d’Igualtat per part de Docentes Feministar por la Coeducación (DoFemCo). També podeu veure el Webinar on s’explica l’anàli.
- Comunicat de DoFemCo sobre el “Manifiest per una educació sexual integral per a totis”
- Anàlisis en profunditat sobre la guia d’educació sexual “ELS NOSTRES COSSOS, ELS NOSTRES DRETS” de la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte per part del Front Abolicionista.
- Article “Contra la ignorància i la difamació: Coeducació per lluitar contra la violència sexual” escrit per la Dra. Sílvia Carrasco Pons a l’eixDiari on denuncia la campanya de difamació i cancel·lació contra la seva persona quan pretenia tractar la violència sexual entre menors des d’una perspectiva de coeducació.
Castellano
Aportaciones al proceso participativo sobre el Modelo de Educación Afectivosexual impulsado por el Departamento de Educación de la Generalitat de Cataluña
Desde Docentes Feministas por la Coeducación (DoFemCo) y Feministas de Cataluña agradecemos la apertura de este proceso participativo impulsado por la Generalitat para repensar y mejorar la Educación Afectivosexual (EAS) en el sistema educativo catalán.
Consideramos esta iniciativa una oportunidad necesaria y valiosa para reconstruir un marco pedagógico fundamentado en la igualdad real entre mujeres y hombres, después de unos años en que muchos de los contenidos y talleres ofrecidos a los centros educativos, el alumnado, el profesorado y las familias han derivado hacia propuestas desligadas de la coeducación feminista y faltas de base científica y ética. Este proceso de repensar es todavía más importante porque hemos asistido a la irrupción de programas que, bajo el paraguas de la Coeducación, el feminismo, la diversidad o la inclusión introducen postulados postmodernos y queer que confunden la formación afectivosexual con la promoción de la ideología de la identidad de género y la banalización del consentimiento, la pornografía y la prostitución, en detrimento de la educación para la igualdad y la prevención de la violencia sexual.
Es por eso que DoFemCo – asociación de ámbito estatal y la única internacional de docentes de todas las etapas educativas dedicada a la investigación, la formación y la implementación de la coeducación feminista– y Feministas de Cataluña –la asociación feminista más grande de Cataluña y con un equipo de investigación experto– presentamos a continuación un conjunto de propuestas y recursos esenciales para introducir en este proceso de mejora del contenido del modelo de Educación Afectivosexual que propone el Departamento.
Contexto actual y diferencias entre ESI y EAS
La problemática actual de la educación afectivosexual (EAS) en los centros educativos coincide con un aumento alarmante de la violencia sexual y del consumo de pornografía a edades cada vez más jóvenes (Ministerio del Interior, 2024). Esta realidad ha actualizado el debate sobre la necesidad de abordar la sexualidad desde una perspectiva coeducativa y feminista, pero la mayor parte de los programas y talleres ofrecidos a los centros muestran carencias graves y tergiversaciones conceptuales que obstaculizan los objetivos. Históricamente, la educación sexual se había orientado a la prevención de enfermedades de transmisión sexual y embarazos adolescentes, pero el contexto actual de hipersexualización y erotización de la violencia exige un replanteamiento integral del modelo educativo.
Reclamar “más educación sexual” sin definir el contenido, el enfoque ni los límites resulta hoy problemático, especialmente cuando proliferan programas basados en la denominada Educación Sexual Integral (ESI), impulsada por organismos internacionales y centrada en el “derecho al placer” y la “diversidad sexual y de género” sin consideración por la edad ni por el desarrollo madurativo. La diferencia fundamental entre la Educación Sexual Integral (ESI) y la Educación Afectivosexual (EAS) radica en sus cimientos ideológicos, objetivos y enfoques pedagógicos. La ESI, se presenta como un modelo basado en los derechos humanos, pero parte conceptualmente de la denominada “diversidad sexual y de género” y del “derecho al placer” sin establecer límites vinculados con la edad de consentimiento ni el desarrollo madurativo de la infancia y la adolescencia. En cambio, la EAS, desde una perspectiva feminista y coeducativa, entiende la sexualidad como una dimensión inseparable de la educación para la igualdad y del desarrollo afectivo saludable, fundamentada en la reciprocidad, el respeto y la protección ante las interferencias de la cultura pornográfica y la hipersexualitzación. Mientras, en la práctica los contenidos de la ESI tienden a desligar la sexualidad de su dimensión afectiva y relacional, separando los “cuerpos” de las personas, la EAS reivindica una educación que promueva relaciones libres de violencia y subordinación, garantizando el bienestar y la madurez emocional del alumnado (Ahufinger & Carrasco, 2025).
Tabla comparativa entre ESI y EAS a partir del análisis documental y de la investigación empírica asistiendo a cursos y talleres dirigidos al alumnado, el profesorado y las familias impartidos por las entidades queer:
| “Educación Sexual Integral” (queer) | Educación Afectivosexual (feminista) |
|---|---|
| El porno es ficción y puede educar, hay “porno feminista”, sirve para salir de la rutina sexual. | El porno es violencia sexual filmada, crea adicción y afecta negativamente el córtex prefrontal y la capacidad de empatizar. |
| El sexo no es binario, sino un espectro, hay que explorar cuál es la propia identidad de género y el sexo sentido de cada persona. | La Educación Afectivosexual es indisociable de la educación para la igualdad entre mujeres y hombres y la protección de la infancia |
| Clasificar a las personas en heterosexuales u homosexuales es un “corsé represivo”; los genitales y los aparatos reproductores no nos convierten solo en hombres o mujeres, únicamente hay cuerpos que se relacionan (menstruantes, gestantes, inseminantes, etc.). | Se debe informar y dialogar, desde el acompañamiento responsable, el proceso de redescubrimiento del propio cuerpo en la pubertad en las chicas y los chicos, prestando atención a los procesos y ritmos individuales, y desterrando los tabúes y los prejuicios sobre las diferentes orientaciones sexuales. |
| Todo el mundo tiene sexualidad desde la infancia y hay que aprender a descubrir aquello que proporciona placer, experimentando entre iguales desde edades tempranas. | Se debe prestar atención a las etapas madurativas de la sexualidad sin mezclarlas, y acompañar los procesos de descubrimiento del propio cuerpo desde la infancia. |
| Se debe democratizar la sexualidad. Que haya una edad de consentimiento limita el “derecho al placer” de todas las personas. | Se debe enseñar a identificar interferencias inapropiadas por parte de otros (abusos) y estrategias de captación pornográfica. Solo puede haber consentimiento real cuando hay deseo, pero nunca entre personas en posiciones desiguales y nunca para gustar. |
| Las personas con discapacidad tienen “derecho a la asistencia sexual” como un trabajo que ofrece un servicio remunerado. | La sexualidad es una fuente de placer y de salud, y tiene que estar basada en el deseo, el respeto, la reciprocidad y la responsabilidad hacia las personas con quienes nos relacionamos. |
| La prostitución es un trabajo como cualquier otro, es “trabajo sexual” y “sexualidad disidente” contra “imposiciones moralistas”. | La pornografía y la prostitución son violencia sexual, forman parte del mismo negocio criminal y son incompatibles con la igualdad entre mujeres y hombres. Intentan captar chicos como consumidores y chicas como objetos de consumo. |
| Sentir “atracción sexual por menores” (Minor Attracted People) debería ser considerado una orientación sexual más. | La atracción sexual hacia los y las menores no es una orientación sexual más, es pederastia y es un delito. |
| Las prácticas BDSM se basan en acuerdos entre las personas que participan libremente. | Las prácticas BDSM que se ven en el porno se intentan replicar entre adolescentes y jóvenes con consecuencias graves para la salud, sobre todo para las chicas. |
| La sexualidad no debe estar vinculada a la reproducción, la reproducción humana se puede llevar a cabo de forma diversa. Se considera que “la gestación subrogada” es una forma de diversidad reproductiva que se puede hacer de forma altruista. | La sexualidad no debe que estar vinculada a la reproducción. Deben conocerse los derechos sexuales y reproductivos, métodos de contracepción y técnicas de reproducción asistida, que nunca pueden basarse en la explotación de las mujeres (p.ej. los vientres de alquiler son explotación reproductiva). |
Índice de propuestas y recursos
- Documento de treinta puntos clave para el proceso participativo sobre Educación Afectivosexual
- Propusta de cómo trabajar la EAS desde la coeducación y la perspectiva feminista (La práctica docente coeducativa: trayectoria, retos y recursos, por Dra. Hidalgo-Urtiaga; editado por la Universitat Oberta de Catalunya). Ver páginas 27 a 32.
- Checklist deobservación (Guia per a l’observación e implementación de prácticas coeducativas en contextos escolares, por Dra. Aznar-Martínez y Dra. Ahufinger; editado por la Universitat Oberta de Catalunya). Ver páginas 17 a 20.
- Propuesta de taller para el alumnado de ESO: “Porque el porno perjudica a todo el mundo ” (ppt)
- Artículo científico “¿Por qué el porno perjudica a todo el mundo? Lecciones de un taller con estudiantes de ESO”, de la Dra. Nadia Ahufinger y la Dra. Silvia Carrasco, en prensa y que será publicado en el número especial sobre Educación Afectivosexual de enero 2026 a Atlánticas. Revista Internacional de Estudios Feministas, Universidad de la Coruña, dirigida por la Dra. Rosa Cobo.
- Documentoe análisis exhaustivo de la Guia nº 4 sobre sexualidad para chicas jóvenes titulada “Sexualidad. Cuerpos, identidades y orientaciones” del Instituto Canario de Igualdad por parte de Docentes Feministas por la Coeducación (DoFemCo). También podéis ver el Webinar donde se explica el análisis.
- Comunicado de DoFemCo sobre el “Manifiesto para una educación sexual integral para todes”
- Análisis en profunditad sobre la guia de educación sexual «NUESTROS CUERPOS, NUESTROS DERECHOS» de la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte por parte del Front Abolicionista del PV.
- Artículo “Contra la ignorancia y la difamación: Coeducación para luchar contra la violencia sexual” escrito por la Dra. Sílvia Carrasco Pons en eixDiari donde denuncia la campaña de difamación y cancelación contra su persona cuando pretendía tratar la violencia sexual entre menores desde una perspectiva coeducativa.




